Mallorca, “ l’illa de la calma” 3640 Km² de paradís, enmig del Mediterrani: amb muntayes encantadores, platges meravelloses i tants de paisatges i llocs únics que captiven els visitants.
Amb uns sis mil anys d’història des dels primers pobladors, segurament eren aventurers que solcaven el Mare Nostrum amb mitjans de navegació rudimentaris, 4000 anys abans de Crist.
Cercant refugi per a les seves naus, fondejaven a badies i caletes. després, poc a poc es varen anar instal·lant, visquent en coves, caçaven i pescaven. Començaren a cultivar la terra i construir cases de pedra eren els poblats Talaiòtics.
Al llarg del temps motivats pels pirates que es volien aprofitar de la gent pacifica de l’illa, es construïren murs i torres de vigilància, els turons amb els seus defensors els hàbils foners. Passaren per Mallorca gents de molts de pobles: fenicis, grecs, cartaginesos però no fou fins l’any 123 abans de Jesucrist que vingué Quint Cecili Metel amb les seves tropes militars per invadir l’illa i així engrandir l’imperi Romà , encara que va emprar dos anys de lluites contra la bona punteria dels foners mallorquins.
Els romans fundaren dues ciutats: Pollentia l’actual Alcúdia i Palma. Vingueren d’Ibèria tres mil repobladors per romanitzar i assegurar el domini de Roma, xerraven llatí.
Els jueus; convisqueren amb distints dominadors vers l’any 417 dJC formant barris separats, practicant la seva religió a canvi del pagament d’un impost, destacaren pel mercadeig a tot la Mediterrània occidental.
L’any 426 d. JC Mallorca va esser devastada pels vàndals i es va integrar en el regne vàndal del nord Àfrica, a partir de l’any 454.
El 534 el general bizantin Belisario conquistà Les Illes Balears, integrar-nos a la seva cultura i comerç amb el Nord d’Àfrica foren uns anys de transició.
Aproximadament l’any 903 arribaren els àrabs comandats per Issam Jawlaní fent la seva guerra santa, s’apoderà de tota l’illa, deixaren una petjada de quatre segles a Madina Mayurca. Construiren: Mesquites, murades alqueries, banys àrabs, s’Almudaina i d’altres llocs per urbanitzar i crear centres de vida comercial i religiosa. L’any 1076 el valí Al Murtadá es declarà independent i rei de la taifa de Mallorca.
Al 1115 una escuadra pisano-catalana encapçalada per el comte de Barcelona Ramon Berenguer III saqueja i destrueix però no ocupa l’illa. les cròniques pissanes documenten l’existència de jueus a la Ciutat de Palma. Així mateix es significatiu l’inici, a partir d’aquest fet, del període Almoràvit y la posterior resistència dels musulmans mallorquins als Almohades que liderarien als musulmans que s’hi oposaven dirigint grans campanyes militars pel nord d’Àfrica.
Això accelerarà la incoporació de la taifa als almoràvits. Al 1203 els almohades es fan amb Mallorca.
Dia 12 de setembre de 1229 desembarcar el rei Jaume I a Santa Ponsa amb les tropes cristianes per conquerir Mallorca trencant així la cultura i religió mussulmana, per la cristiana. El nou Regna de Mallorca va esser dotat d’una estructura jurídica i política en la promulgació de la Carta de Franquesa, el primer document enregistrat, dia 1 de març de 1230; on es reglava el repartiment de les terres entre el rei i els participants de la conquesta de Mallorca.
Es començà a construir la Seu a l’any 1230, el Castell de Bellver ( significa bella vista ) a l’any 1300, la Llonja i les primeres esglèsies gòtiques: Santa Eulàlia, Santa Margalida, San Miquel i d’altres.
El Rei Jaume I governà fins a l’any 1276 i a la seva mort es crea un estat independent denominat Regne de Mallorca, format per les Illes Balears i els seus territoris al nord dels Pirineus. El darrer Rei de Mallorca, Jaume III perdé el regne el 1343, en què es reintegrà a la Corona d’Aragó. A les darreries del segle XIV destacà el jueu Abraham Cresques i el seu fill Jafuda, per els seus treballs cartògrafics. Jafuda es convertí al cristianisma i escollí a l’hora del baptisme el nom de Jaume Ribes. La seva gran obra va esser L’Atles Català a 1375 que servir molt al navegants de l’epoca.
Una persona clau per la cultura de Mallorca es en Ramón Llull, escriptor, estudios d’idiomes i cultures arabs, religió ens deixar un gran llegat.
El anys següents són molt conflictius amb constants lluites entre nobles,cavallers i pagesos, la fam i la pesta arrassen Mallorca, les diferències entre el món rural i l’urbà es fan més grans. L’any 1391 un exèrcit de pagesos assatgen el Call de Palma.
El 21 d’octubre de 1391 el governador general ordenà fer la declaració dels bens immobles dels jueus de Mallorca.
L’any 1435 es tornà a repetir l’ira antisemita: hi ha conversions massives. A Mallorca els que es convertien adoptaven els llinatges dels seus padrins de bateig, normalment eren nobles orgullosos d’apadrinar els nous cristians.
Es creen els gremis; el Consolat de Mar és l’impuls del comerç. En Joanot Colom fou un destacat dirigent de la revolta del poble contra la tirania el impostos abussius del seus dirigents; acaba amb el coll tallat i desquartizat.
La Inquisició comença la seva tasca purificadora de la fe, castigant amb força els criptojueus. Les dues grans èpoques de repressió inquisitorial contra els criptojueus son de 1490 a 1536 i de 1674 a 1695.
L’any 1652 la pesta mata a més de 9000 persones.
Al segle XVII, és formen els primers barris i les primeres indústries, l’il.llustració també arriba a Mallorca. Quan es perd la guerra contra els Borbons deixam la pertanyença a la Corona d’Aragó, per dependre de la Monarquia Castellana., i així també són suprimides les institucions pròpies d’autogovern.
L’any 1691 seguien exposats els sambenets al claustre de l’església de Sant Domingo per escarni i burla dels xuetes. Diverses vegades es pensà en deportar-los a l’illa de Cabrera.
En Carles III promulgà als anys 1782, 1785 i 1788 tres Cèdules Reials anomenades les Pragmàtiques en què declarava que la llei havia d’esser la mateixa per a tothom, i no es podia marginar, insultar ni menysprear les persones anomenades del carrer. Però encara continuaren despreciant els qui duien alguns dels quinze llinatges considerats xuetes.
El valent capità Antoni Barceló acabà amb els pirates i corsaris de bona part del Mediterrani. Això suposar la millora del comerç marítim i la prosperitat per la nostra illa. El desenvolupament d’entitats com el Col-legi d’Advocats, l’Acadèmia medico-pràctica, la Companyia Mallorquina de Comerç, etc.
L’estancament econòmic coincident amb la crisi de finals de segle XVIII i romandre durant la guerra d’independència i els anys següents fins a la mort de Ferran VII, fou seguit per un procés de recuperació i canvi. Es passà d’una economía agrària i autàrquica a una economía de mercat amb la qual començà l’època pre-capitalista de les Illes que durà fins al començament del gran turisme a mitjans del segle XX.
El 1838 s’inaugurà la primera línia regular de vaixells de vapor entre la Ciutat de Mallorca i Barcelona. Així quedaren normalitzades les comunicacions marítimas i es pogué produïr la conseqüent ampliació del mercat i ruptura de l’autarquia tradicional.
Tot aixó estimulà la producció agrària, la qual, poc a poc anà abandonant els cultius d’autosubsistència i substituint-los per altres productes de bona col-locació en els mercats exteriors, com és el cas de l’ametller.
Amb la dictadura del general Franco, la repressió del moviment obrer va ésser molt forta. El modèl econòmic es veurà molt afectat pel turisme massiu.
La industria, abans del marcat caràcter artesanal, es desenvolupà en la segona meitat del segle XIX impulsada pel tràfic comercial.
Cap a l’any 1869 comencen a organitzar-se d’una forma continuada els primers nuclis del moviment obrer.
Des del 1846 en què la xarxa de carreteres passà a les mans d’Enginyers de Camins s’inicià una modernització i ampliació de la xarxa viària. En 1872 el ports passaren a dependre de les Juntes d’Obres de Port, les quals planificaren i dugueren a terme considerables millores i ampliació de les instal-lacions portuàries. Finalment, el 1875 s’inaugurà el primer ferrocarril de Ciutat de Mallorca a lnca, el qual posteriorment arribà a altres poblacions, i el 1913 començà a funcionar el de Ciutat a Sóller, que més tard fou electrificat.
La segona República Espanyola (1931-1939), va ser el segon període que el cap d’estat d’Espanya va ésser elegit pel poble en lloc d’ésser un rei hereditari. La Primera República Espanyola havia durat menys d’un any (1873-1874). A Mallorca l’avatprojecte d’Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l’Associació per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assamblea al juliol del mateix any. Malgrat això no prosperà per diverses causes. Les eleccions generals de 1931 les guanyn els monarquics.
La Guerra Civil Espanyola, o rebel•lió feixista va ser una lluita que es desenvolupà a Espanya entre el 17 de juliol 1936 i l’1 d’abril 1939, que va seguir al cop militar contra les institucions constitucionals de la República.
Francisco Franco Bahamonde (1892-1975) Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d’estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort.
Amb la dictadura del general Franco, la repressió del moviment obrer va ésser molt forta. El modèl econòmic es veurà molt afectat pel turisme massiu.
Els avanços de la democràcia, les possibilitats d’un estatut d’autonomia i fins i tot la possibilitat de federació amb Catalunya s’aturen amb la guerra civil. El franquismes i la democracia orgànica no permetran aquest tipus de democracia i participació popular. Només a partir de la Llei de reforma política de 1975 anirem entrant en la realitat política d’avui.
Les eleccions del 15 de juny de 1977 confirmaran el camí d’una reforma del franquisme i foren el pas previ de la Constitució de l’Estat espanyol. Una qüestió fou plantejada per primera vegada a les Illes: un pacte autonòmic que fou signat per totes les forces polítiques i que les comprometia a aconseguir un estatut d’autonomia per a les Illes.
Després de la transició regressen els ànims autonomistas i en 1983 finalment és aprovat un Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
HISTÒRIA DELS ARXIUS : ESPANYA – MALLORCA
A Espanya el Cardenal Cisneros (1495-1517), s’adelantà amb la creació dels llibres de baptisme, i degut a la seva influència i jurisdicció a Toledo, Madrid, Guadalajara, etc, s’extengué a tota la nació.
A Mallorca hi havia el Bisbe Antonio Rojo (1497-1517), el registre de baptisme més antic és de l’any 1500 a la parròquia de Puigpunyent.
El llibre de baptismes de cada parròquia s’entragava al Vicari General de la Diòcesis cada any la víspera de Nadal.
En el Concili de Trento (1545-1562), s’estableix el “Quinque Libri” a totes les Esglèsies del món. Aquesta norma obligà els bisbes de cada Diòcesis i als rectors de les parròquies a complimentar uns llibres de registre dels Baptismes, Confirmacions, Matrimonis, Defuncions i de “Estatu animorum” (que es referien al precepte Pascual), aquesta regla s’anà implantant amb reticències, poc a poc i a diferents graus d’exigència, depenent de l’interés, cultura o medis de cada prevere.
Va venir a Mallorca a posar ordre en aquesta qüestió el bisbe Diego de Armedo, amic de Felip II, aquest inicià una visita pastoral per impulsar el “Quinque Libri”. A partir d’aquí neixen els arxius parroquials.
A partir d’aproximadament l’any 1420 es feien els expedients matrimonials que es duien a la Cúria i es registraven al llibre de “Concessos”, que són una font d’informació extraordinària. Aquest document es demanava als contraiens dels matrimonis perquè els rectors de les seves parròquies notificassin a la cúria del Bisbat que no hi havia cap tipus d’inconvenient sanguini, parentiu o sacramental per poder celebrar el matrimoni religiós. Després del seu enregistrament hi havia les “Amonestacions”, que eren per evitar que es cassasin entre parents. Les amonestacions es llegien tres dies de precepte consecutius, abans de les noces a l’hora de major concurrència de gent a les parròquies que pertocàven als nuvis. També es publicaven al lloc de residència de tot dos. El matrimoni, per norma se celebrava a la parròquia de la nuvia, si no era així s’havia de pagar el dret de “fuga”, i no es podia celebrar l’enllaç fins a 24 hores después de la darrera amonestació.
Els arxius de l’Esglèsia Catòlica, no varen esser d’accés públic fins a l’any 1870, fou el Papa León XIII qui obrí l’Arxiu Secret del Vaticà als investigadors.
L’Arxiu Eclessial de Mallorca l’obrí públicament el bisbe Campins a l’any 1899, amb moltes restriccions i amb el pas del temps s’ha anat ampliant l’opció de consulta dels diversos documents, encara que no tot el que desitjaríem els investigadors genealogistes.
A Espanya els registres civils comencen a funcionar entre 1850 i 1870, a Mallorca devers el 1870 – 1872, són públics i gratuïts.