Sa nostra llengua és s’ànima dels mallorquins, és el que ens fa saber qui som, ens reflecteix sa nostra identitat.
El Mallorquí es la modalitat del català parlat a Mallorca, subdialecte del català insular o balear. L’afinitat amb el català oriental (iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix, etc) s’explica per la procedència dels colonitzadors.
Persones que forjaren sa nostra llengua :
Ramon Llull, destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda, fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista. Per la seva tasca a favor de la llengua catalana, fou anomenat «apòstol de la llengua».
Francesc de Borja Moll i Casasnovas, autor de moltes obres sobre la llengua catalana i les variants parlades a les Illes, i fou el principal col·laborador de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari català-valencià-balear.
Rafel Ginard Bauça, de família pagesa, va poder conèixer el folklore i les tradicions mallorquines de primera mà. Ja de jove fou atret per Ramon Llull, per Mossèn Alcover, amb qui va col·laborar, i pel Cançoner Popular de Mallorca, integrat per més de quinze mil cançons tradicionals mallorquines.
Miquel Fuster Aguiló, mestre d’escola i escriptor entre d’altres va escriura el Refraner Popular de s’illa de Mallorca.
I també els escriptors xuetes han destacat en la defensa de la llengua : Tomàs Aguiló Cortès, Tomàs Aguiló Forteza, Marian Aguiló Fuster, Tomàs Forteza Cortès, i Ramón Picó Campamar.
Pel que fa al tema xueta, és de destacar a Josep Tarongí Cortès, prevere i escriptor.
Miguel Forteza Piña, que publicà a l’any 1966 el llibre “Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat”.
I un gran nombre de persones anonimes que estimen es mallorqui. Per això l’hem de xerrar, llegir, escoltar i estodiar cada dia més; perquè sigui gran i viva.
Toni Picó
ADN