FRASES I CANÇONS ANTIXUETES
Picó picavà
Miró mirava
En Valls duia la bandera
i tots els altres xuetes
anaven darrera.
Glosa dels Xuetes (Soller)
Quan vaig néixer heu vaig fer
el Vall de Son Fortesa,
de petit era molt Bonnin,
anava a s’escola amb el mestre Aguiló.
Quan vaig fer feina,
em vaig fer Fuster,
i després em vaig casar,
amb sa filla de can Pomar.
Quan estava malalt,
anava al metge de can Pinya.
Jo tenc sa meva sang neta
I no la vull embrutar.
Ja t’ho podries pensar,
Que bruta vol dir xueta.
A cada porc li arriba el seu sambenet.
Qui va a Liorna no torna.
Has fet una xuetonada.
Ja no pengen els xuetes
aquets nobles cavallers,
en mostrar-los els diners
no fan cap sentència dreta.
Copla dels llinatges
Es tan xuetó
Que va néixer a son Forteza
De petit era Bonnin
I de gran se va fer Fuster
Amb sos amics era Cortés
I pretenia de Valenti
Se passetjava amb un brotet
De Tarongí a sa solapa;
Per refresc bevia Pinya
Amb sos jocs era un Miró
Cuan se posá malalt
Demaná un Aguiló
Pero sa mort era Segura
Que va a morir de Picó
L’enterraren a n’es fossar
D’en Valls en Martí en Pomar.
Judias són mongetes
I garbanzos són siurons
Una guarda de xuetes
Ballaven sensa calçons.
Amor mia, som pobreta;
Amigo, jo ¿què hi puc fer?
No som borda ni xueta
Ni fia de carnisser.
Timbo-tambo referit
Nas de lloro xuetó
Posa es cap dins es fogó.
No, no i no!
Xuetes no van a guerra,
Perquè sa xuia fa fum;
Però Cristo digué ensum
i tots caigueren en terra.
Es Martellet – Xisco Bonnín
Ja m’ho va dir mun paret
que es padrí era argenter
i moltes coses va fer
picant amb so martellet.
Es martellet, ses balencetes i es martellet.
I aquesta cançó que cant
no és per tocar es collons
però em feia ganes tenir
un himne dels xuetons.
Es martellet, ses balencetes i es martellet.
I per un carreró estret
en Judes se va escapar
i ses postetes va perdre
ai ! mai més les va trobar.
Es martellet, ses balencetes i es martellet.
Una història vull contar
ja està bé de fer es bord
si no vos agraden es xuetes
vos foteu, o feis es sord.
Es martellet ses balancetes i es martellet.
Ere en Pinya un xuetonot
en Valls, en Picó, en Miró,
en Bonnín i en Valleriola,
en Cortès i en Burbaió,
en Fuster i en Martí,
en Pomar i en Valentí,
en Segura i en Fortesa,
n’Aguiló i en Tarongi
Eran una bona cuadrilla
que hasta cripta varen tenir.
Es martellet ses balancetes i es martellet.
Però ni un tal Paco Franco
Els pogué fer-los se seu
és per això que encara
tothom se caga en Sineu.
Es divendres és dia gros
i per demostrar cristianisme
tots se rompien sa crisma
per de xuia torrar un tros.
Es martellet ses balancetes i es sedasset.
I ni en Hitler ni sa mare,
que un mal dia el va parir,
va poder en sa Platería
que de totes s’en sortir.
Visquen ido els xuetons
qui ens vol mal, que ho intenti,
però ara vos diré:
qui mos vol mal rebenti!.
Es martellet ses balancetes i es martellet.
S’estrella de sis puntes
i es martellet,
es canelobre de set braços
i es martellet
i tot ben net, i tot ben net,i tot ben net.
Xisco Bonnín.
ESCOLTAU SA CODOLADA
Escoltau sa codolada
que férem una vegada
dalt es Puig de Galatzó.
Finàrem a dins Alaró
xuetes, amb gran renou,
que toreaven un bou,
per Sant Joan,
dins un tancat gran
de Cugulutx.
Caurasen gran enuig
An en Pep Xerra
que freturava una guitarra
per fer un ball.
Xuetes davall, davall,
que s’escondien,
perque noves corrien
de cremar-los.
Al punt en vengueren dos
de dins ciutat:
mestre Francesc Gelat
i sa mestressa.
Com sentiren nova aqueixa,
Ja s’escaparen.
Tots ets infants deixaren
An en Francesc.
El pobre diu: _ Ja estic fresc
amb tota sa nierada
Una filla de na Clara
Se n’hi va anar.
Va dir: _ Donaré de mamar
An es més petits –
Es nins estaven trists,
sols no s’alegraren.
Més de dos mil n’hi anaren
D’aquell carrer.
Va sortir en Pau Balaguer
Amb sos peus torts
I diu: si n’hi ha de xorcs
que surtin de sa fila.
Trescaren tota la vila
i no n’hi trobaren cap.
Tothom va quedar admirat
D’aqueixa cosa.
Va sortir na Rosa de can Valent
Que manava un regiment
d’al.lotes joves
i les enviava a fer toves
a ca’s teuler.
Un capellà veí vengué
de Montuïri
i va fer resar un saltiri
dalt ses cisternes majors.
Mestre Miquel envejós,
de can plomar,
Al punt s’hi volgué posar
I l’atraparen
I per càstig el desterraren
a Sa Font Santa.
I hi havia una berganta
de Manacor
que no tenia gens de por
es dematins.
Se’n temeren es fadrins
de Son Sardina,
i amb una carabina
hi varen anar.
Passaren per Calvià
I Andratx.
Se posaren un gavatx
de figues seques!
Replegaren es xuetes
d’aquell contorn.
Vengueren a dins es Born
de Llucmajor.
“Pitelis malum rafari
matari omnes judeus
non perdonare maleus!
– Tol.le, tol.le, crucifici!
El pare està trist, no hi pot dar passada,
la filla estimada, la filla major,
la llar abandona per ésser casada
per ésser casada amb un xuetó.
L’home es desesperà només de pensar
que un net seu se giri, cridant Aguiló.
Mal caigué la raça del deu Jehová
que ha duit a la casa dissort i tristor.
Ell, que tanta mofa feia dels jueus,
escarnint veuvetes de l’Argentaria,
callat a la boca, deixa fer els maleus,
mai parlis ja més de jueteria.
D’un llinatge pur, d’un llinatge honrat,
la filla en fa escarni, resta intransigent.
L’escut de son nom per terra enfangat.
Déu meu, quina feta! Què dirà la gent ?
Quins temps corren ara, no’s respecta res.
Aquelles cadenes tancant el Carrer !
Depressa aixecada paret de marès,
enyora el bon poble binisalamer.
Les ordres ja admeten llinatges proscrits.
Els gremis accepten elements rectes.
De tètriques tombes se senten els crits
dels morts que bramulen pel fet deshonrós.
S’ha fet impossible la gran processó
contada en el llibre del pare Garau:
traginant xuetes en el gran fogó
mallorquins en festa dins el gran sarau.
En carros, a cents, vengueren dels pobles,
posats dins els pins, a baix del castell.
Missatges, pagesos, convidats dels nobles,
per veure la crema de’n Valls, el porcell.
Del gran espectacle, pel bon cristià
en senten nostàlgia molts de mallorquins.
Mallorca és primera que l’hitlerià
a cremar jueus, a matar godins.
El pare bé pensa. No hi pot donar passada:
la filla estimada, la filla major,
la llar abandona, per esser casada
per esser casada amb un xuetó !
Un Forteza