REFLEXIONS D’UN XUETA
Allò que vull expressar primer és la meva condemna als assassinats i tots els actes de violència, tortura, robatoris, insults, burles, etc, que durant més de 600 anys han patit a Mallorca, els jueus i després els seus descendents conversos al cristianisme: els xuetes.
També denunciar els actes d’una part de la societat mallorquina antisemita i racista que amb el sofisma religiós i les enveges, han fet vessar molta sang i llàgrimes sobre aquesta terra com a excusa per prendre tots els béns de milers de persones. Tan sols l’any 1679 es confiscaren als condemnats per la Inquisició de Mallorca la quantitat de 1.491.276 lliures mallorquines, actualment el valor adquisitiu d’aquella espoliació seria equivalent a cents de milions d’euros. Pens que l’Esglèsia de Mallorca va fer el correcte, encara que un poc tard en demanar públicament perdó per haver causat tant de mal; al capítol 5.2.25 de les Constitucions Sinodals que l’Església de Mallorca aprovà l’any 1995, perquè no es pot imposar l’evangeli amb l’espasa.
L’ètnia mallorquina documentada més antiga és la jueva, i els seus descendents els xuetes. Ells varen ser massa importants, rics i savis, per això tengueren tants d’enemics.
Per tot arreu i a qualsevol època hi ha persones bones i dolentes: entre els rics i pobres, poderosos i humils… bona prova d’això són aquestes frases dites de dos Papes de l’Església Catòlica: “El oficial o párroco debe obtener de todos los herejes que capture una confesión mediante la tortura, pues de hecho son todos ladrones y asesinos de almas” (Papa Inocencio IV any 1486). L’altre: “Aragó, València, Mallorca i Catalunya, la Inquisició fa temps que actua contra els jueus, no pel zel de la fe i de la salvació de les seves ànimes, sinó per la cobdícia de les seves riqueses” (Papa Sixte IV any 1482).
La història s’ha de conèixer i difondre, per saber d’on venim i no tornar a cometre ni permetre, cap injustícia o crim, com els que van ocórrer al petit holocaust mallorquí. Hem d’educar els nins amb valors de tolerància, pau, amor, sempre respectant les diferències dels altres, per a no perdre mai la pròpia identitat.
Jo em declaro cristià, ben orgullós de les meves arrels, soc xueta i mallorquí. ” Siau qui sou “
Toni Picó