ACTUALITZACIÓ DE LA BASE DE DADES GENEALÒGICA
Juliol 2026, he actualitzat la meva base de dades genealògica a Geneanet, que ja inclou 12.399 persones. Aquesta actualització incorpora noves dades documentals, connexions familiars, fotos i informació revisada per continuar ampliant el coneixement sobre els llinatges xuetes de Mallorca, i especialment el llinatge Picó. Enllaç disponible aquí a baix i a la secció de Genealogia/Gràfics.
- Consulta l’arbre genealògic en línia: https://gw.geneanet.org/tonipico_w
El poder de la memòria
Impuls de la memòria històrica i millora de la cohesió social
VÍCTOR PICÓ GUTIÉRREZ
Doctor en Geografia, Planificació Territorial i Gestió Ambiental, Universitat de Barcelona.
En Víctor és geògraf amb un Màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental i actualment està cursant un doctorat en Desigualtats Urbanes a la Universitat de Barcelona. Nascut i crescut a Mallorca (Illes Balears) i actualment resident a Barcelona, sempre s’ha interessat per tot allò relacionat amb les ciutats, el turisme, l’educació i la gestió espacial.
Resum
Aquest text reflexiona sobre la planificació pública i les seves mesures a la ciutat de Palma en relació amb la memòria històrica, posant el focus al patrimoni associat amb els Xuetes, descendents dels jueus conversos que van experimentar una llarga persecució religiosa i discriminació social.
Al llarg de les darreres dues dècades, iniciatives de la societat civil recolzades per les institucions públiques han tornat aquest tema a la taula de debat públic. Aquest assaig tracta com el patrimoni s’ha impulsat a la ciutat, mitjançant la reinterpretació dels elements existents i la creació de nous recursos. Aquests processos han incrementat la sensibilitat pública, han contribuït a la cohesió social i han enfortit el reconeixement del llegat històric xueta, oferint alhora noves oportunitats de desenvolupament cultural per a la ciutat.
El patrimoni com un recurs valuós i multifuncional
El paper del patrimoni tangible i intangible com a motor de revitalització social és un tema àmpliament debatut a la literatura científica sobre ciutats i memòria (Zabulis et al., 2025). Aquest capital cultural, sovint concentrat en entorns urbans, fomenta la reflexió sobre com aquests recursos poden ser reactivats mitjançant la col·laboració entre la ciutadania, les administracions públiques i els planificadors.
El patrimoni és especialment significatiu en contextos marcats per múltiples tradicions religioses (Fabretti, 2025), proporcionant espais de memòria col·lectiva alhora que contribueix com a recurs singular a la ciutat. En un context cada vegada més globalitzat, les ciutats sovint es recolzen en aquests elements per reforçar la seva identitat.
En les societats secularitzades, el patrimoni pot adquirir també significats més amplis més enllà de la religió (Burchardt & Ural, 2024), enfortint les identitats col·lectives i ancorant un sentiment de pertinença. Aquests espais poden funcionar simultàniament com a llocs de significació espiritual i com a referents culturals per a comunitats més àmplies.
Des de la perspectiva de la planificació, el reconeixement del patrimoni històric i religiós com a actiu multifuncional té moltes implicacions. En el vessant positiu, integrar el patrimoni en els marcs de planificació urbana pot generar múltiples beneficis: afavoreix la cohesió social, reforça la identitat local i genera valor turístic que pot contribuir a justificar la inversió pública (Pendlebury, 2013).
Senyal que marca el Carrer de la sinagoga Vella, incorporant el símbol de la Menorah Jueva. Font: Fotografia Gabriel Alomar.
Aquest article reflexiona sobre un estudi de cas en una ciutat que recull tots els aspectes anteriorment esmentats: Palma, a l’illa de Mallorca. Des de 2005, seguint la inclusió del seu centre històric en una xarxa dedicada a la posada en valor i revitalització del patrimoni jueu, les sinèrgies entre l’administració pública i les organitzacions socials ha revifat les
dinàmiques culturals que recorden la població jueva i els descendents que un dia visqueren a Palma.
La qüestió Xueta a Mallorca
L’illa de Mallorca, al cor de la mar Mediterrània, ha estat històricament un espai de convivència entre religions, a causa de la seva alternança i el paper dominant que cadascuna ha exercit en diferents períodes històrics. Encara que la comunitat jueva mai no va ser el grup hegemònic a Mallorca, va establir una presència a tota l’illa des d’almenys el segle V, de la qual hi ha evidència documental, assolint el seu període de major prosperitat al segle XIV (Picó, 2010).
Aquest període va acabar amb la violència antijueva de 1391 i l’establiment posterior de la Inquisició, que va perseguir la dissidència religiosa durant segles. Aquests processos van comportar conversions forçades, repressió i execucions, que van culminar en les cremades de 1691, quan 37 individus van ser executats —tres d’ells cremats vius.
Heretges cremats a la creu. Font: Dellon, 1997.
Molts conversos van continuar practicant el judaisme en secret i els seus descendents van romandre estigmatitzats durant segles. El terme xueta va quedar associat a un conjunt de cognoms que funcionaven com a marcadors de discriminació dins la societat mallorquina, persistint fins ben entrat el segle XX (Miró Bonnín, 2022). Avui, aquesta segregació ha desaparegut en gran mesura, tot i que l’estigma històric continua present en la memòria col·lectiva.
Iniciatives patrimonials
El canvi de paradigma a la ciutat de Palma va començar amb la seva inclusió a la Xarxa de Calls Espanyola. Aquesta xarxa va incorporar gradualment ciutats que demostren una connexió històrica amb poblacions jueves, com era el cas de Palma a través del Call, un barri delimitat situat al centre de la ciutat.
Arran d’aquesta inclusió, es van promoure una sèrie d’itineraris i rutes que cobreixen antigues residències, espais simbòlics, sinagogues i altres llocs emblemàtics associats tant amb la població jueva original com amb aquells que posteriorment es van convertir al catolicisme. Aquest punt de partida va afavorir la catalogació de diversos béns patrimonials i va impulsar l’organització de les Jornades de Cultura Jueva a Palma, al voltant de les quals van sorgir diverses associacions culturals.
Cartografia del centre històric de Palma, destacant el Call en color vermell. Font: Institut Geogràfic Nacional.
A més d’aquesta revalorització del patrimoni urbà i immaterial, a partir de 2005 es van erigir diversos elements commemoratius i es van establir centres d’interpretació per ajudar els residents, els grups escolars i els visitants a descobrir el patrimoni xueta i aprofundir en el passat jueu dels carrers del Call situat al centre de Palma.
Mostres de patrimoni a Palma relacionades amb la cultura Xueta i el Call. Sources: Author
Els elements més destacats inclouen el bust de Jafudà Cresques, el reconegut cartògraf medieval de l’Atles Català (2007); el Centre d’Interpretació Maimó Ben Faraig, dedicat al patrimoni jueu i la cultura xueta; i un monòlit a la plaça de Gomila que assenyala el lloc de les cremades de 1691 com a acte de reparació històrica.
A més d’aquests, altres elements valuosos relacionats amb la comunitat jueva de Palma van ser catalogats i exposats tant al Museu de Mallorca com al Centre d’Interpretació. Aquests elements abasten símbols històrics, narratives dels carrers, memòries de la Inquisició, figures històriques rellevants i records d’edificis emblemàtics.
Efectes i implicacions al planejament
La revitalització del patrimoni xueta ha derivat en diversos resultats positius. Ha augmentat la consciència pública sobre la discriminació històrica i ha contribuït a processos de reparació simbòlica, recolzats pel reconeixement institucional, com ara la el reconeixement institucional del 2011, que homenatja les víctimes i admet el seu patiment al llarg de molts segles.
Aquests avenços també s’han incorporat al turisme cultural, ampliant el ventall de recursos patrimonials al centre històric de Palma. De fet, una de les parets dels carrers del Call s’ha convertit en un “Mur de les Lamentacions” simbòlic, on els visitants deixen desitjos escrits i descarreguen simbòlicament les seves penes (Miró Bonnín, 2022). La integració d’aquests elements ha enfortit la identitat de la ciutat posant en relleu una narrativa històrica singular i relativament única.
El símbol visible a molts punts del call que el distingeix com a membre de la Xarxa de Calls Espanyola. Representa Sefarad, amb les tres religions: cristiana, musulmana i jueva.Font: Toni Picó.
No obstant això, aquest procés també posa de manifest reptes estructurals. La retirada de Palma de la Xarxa de Calls el 2017, principalment per raons econòmiques, il·lustra la vulnerabilitat de les iniciatives patrimonials davant les limitacions polítiques i pressupostàries. La planificació del patrimoni requereix un compromís a llarg termini, que pot entrar en conflicte amb els cicles polítics a curt termini.
De manera més àmplia, la gestió d’un patrimoni històric sensible exigeix una governança integrada. Els planificadors han d’equilibrar el reconeixement cultural amb el risc de mercantilització, i garantir que les intervencions es mantinguin inclusives i respectuoses amb les comunitats afectades i la seva memòria.
Conclusions
Aquesta experiència il·lustra el valor del patrimoni com a força per a la cohesió d’una comunitat i la revitalització cultural, una característica que les autoritats públiques i els planificadors no haurien de subestimar. Els beneficis de promoure i posar en valor el patrimoni poden ser molt més amplis del que sovint s’assumeix. El patrimoni pot ser tant tangible com intangible, i en ambdues formes pot funcionar com a ancoratge per a comunitats específiques, alhora que constitueix nous llocs emblemàtics que contribueixen tant a la identitat de la comunitat com a la identitat de la ciutat.
Desitjos de visitants col·locats entre les pedres a un dels “Murs de les lamentacions” del call. Font: El Temps, Palma.
Per aquestes raons, i tenint en compte els beneficis observats, cal concloure que la inversió continuada en una memòria històrica sòlida i en el patrimoni que la consolida i l’arrelа dins dels grups socials que s’hi identifiquen és essencial. Això, a la vegada, requereix acords a mitjà i llarg termini entre les administracions públiques, els planificadors i la societat en el seu conjunt per garantir-ne el desenvolupament efectiu.
Referències
Burchardt, M., & Ural, N. (2024). The future of religious pasts: religion and cultural heritage-making in a secular age–introduction. Cultural Studies, 38(5), 717-732. https://doi.org/10.1080/09502386.2024.2363200
Dellon, G., Amiel, C., & Lima, A. (1997). L’Inquisition de Goa: la relation de Charles Dellon (1687). Editions Chandeigne: Paris, France. Primera edició.
Fabretti, V. (2025). Reconsidering the Value of Multi-Religious Spaces Based on the Notion of Religious Cultural Heritage: Beyond a Purely Symbolic or Entirely Utilitarian Function. Religions, 16(3), 295. https://doi.org/10.3390/rel16030295
Miró Bonnín, L. (2022). Jueus, Conversos i Xuetes. Una visita pels calls de Palma. Illa Edicions: Palma, Mallorca. Primera edició.
Pendlebury, J. (2013). Conservation values, the authorised heritage discourse and the conservation–planning assemblage. International Journal of Heritage Studies, 19(7), 709–727. https://doi.org/10.1080/13527258.2012.720996
Picó, T. (2010). Els Xuetes. Recuperat de: https://llinatgepico.com/els-xuetes/
Zabulis, X., Partarakis, N., Zidianakis, E., & Kaplanidi, D. (2025). A Critical Review of the Function of Intangible Cultural Heritage as a Driver for Social Resilience and Cohesion. Encyclopedia, 5(4), 189. https://doi.org/10.3390/encyclopedia5040189
Els 25 de febrer, he tingut el plaer de compartir una intensa jornada d’immersió històrica amb els alumnes de segon de l’ESO de l’IES Son Rullan. A través d’una xerrada centrada en la qüestió xueta i la recerca genealògica, he guiat els joves en la descoberta de les arrels jueves de Mallorca i hem reflexionat junts sobre l’empremta de la Inquisició a la nostra illa.
Durant la sessió, els he explicat el significat del terme “xueta” i l’origen dels jueus i conversos, analitzant com aquest passat ha condicionat la identitat mallorquina durant segles. L’objectiu principal no ha estat només acadèmic, sinó profundament educatiu: utilitzar la història com a eina per transmetre valors de tolerància, pau i respecte envers totes les religions i diferències.
Com a tancament pràctic de l’experiència, els estudiants han elaborat el seu propi arbre familiar. Aquesta recerca genealògica els ha ajudat a connectar de manera personal amb el seu passat i les seves pròpies arrels, entenent que la història som tots nosaltres.
El 17 de març vaig assistir a la presentació del nou llibre de la historiadora Laura Miró a la llibreria Embat, una cita que va resultar ser molt més que un acte literari. Va ser una conversa emotiva i aclaridora que va llançar llum sobre la complexitat dels personatges xuetes i la societat mallorquina de principis del segle XX.
Durant l’acte, na Laura Miró va desgranar amb rigor i sensibilitat les vivències de dues persones en Nicolau Marieta i na Simona que deixaren empremta al seu temps. I oferint una visió detallada de com es teixien les relacions socials i les identitats en aquella època. Per a mi, escoltar la seva presentació va ser una oportunitat única per aprofundir en el coneixement de la nostra història compartida i entendre millor les arrels de la qüestió xueta.
Després d’investigar a l’arxiu Capitular, i revisant la meva base de dades genealògiques, he descobert, que en Nicolau Cortès Cortès, de malnom Nicolau Marieta. Va ser cusi de la meva rebesàvia paterna.
