Origen dels quinze llinatges d’en Francesc de Borja Moll en el seu llibre Els llinatges catalans


Aguiló. Ve del cognom llatí Aquilone, diminutiu d’àquila “àguila” o d’Aquilus nom de color, segons Piel.

Bonnín. Grafia aglutinada de bon nin=bon infant.

Cortès. De l’adjectiu cortès=queté cortesía.

Fortesa. Fortesa,Fortea, Safortesa, Zaforteza: Del mot arcaic fortesa (del llatí fortitia=fotalesa. Zaforteza (millor escrit Safortesa) és aglutinació de l’article sa amb el nom fortesa: sa fortesa.

Fuster. Fusté: De fuster, del llatí fustarius=que treballa la fusta.

Martí. De Martines, cognom llatí, nom d’un sant bisbe de Tours, que era molt popular a l’edad mitjana.

Miró. De Mirone, cas oblic del nom germànic Miro=famós.

Picó. De Bicco, si no és un derivat del verb picar. De l’adjectiu picó, que té el llavi de dalt més llarg que el de baix.

Pinya. Pinya, Sapinya, Sapiña: De Pinya (llatí pinea), nom del fruti del pi.

Pomar. Pumar. Derivat col.lectiu de poma: camp de pomeres.

Segura. Forma femenina de segur.

Tarongí. Derivat de toronja.

Valentí. En Moll no cita aquest llinatge. Sembla que és un nom de sant.

Valleriola. Sembla deformació de Vall-Oriola.

Valls. Vall, Savall, Savalls,Desvalls. Cal distingir entre la vall, femení (llatí vallis), que significa “extensió de terreny enclotat entre muntanyes”, i el vall masculí (del llatí vallum), fossat que revolea una fortificació.